Rellegir una novel·la que ens ha agradat és apostar sobre segur. Tornar a trobar personatges i situacions que han passat a formar part del nostre imaginari.
L’he tornat a fruir tant com el primer cop. És de destacar l’habilitat de l’autor per a descriure amb paraules el màgic món de les pudors, les olors i els perfums. Veurem com solucionen a la pel·lícula això de les olors; jo sempre he pensat que es pot fer a través de la música.
La primera edició en castellà va sortir a finals del 85. Fins ara s’han fet reedicions com a mínim un cop a l’any. Estem davant d’un longseller, una novel·la de llarg recorregut. L’estiu passat vaig rellegir Els pilars de la Terra, pot ser caldrà treure la pols a Cien años de soledad, i El amor en los tiempos del cólera, de García Márquez, a Senyoria, de Jaume Cabré, a Camí de Sirga, de Jesús Moncada...
Per anar fent boca mentre arriben les narracions eròtiques del bon profit podeu anar llegint, o rellegint, Deu pometes té el pomer, d’ Ofélia Dracs que va ser una de les primeres novel·les eròtiques de la transició.
Argimiro Segura
