11 de juliol, 2007

Aparador musical

Llibres frescos per l'estiu

16 de juny, 2007

Gomorra




Viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la Camorra.


“El contenidor es gronxava penjat a la grua… De cop, les portes metàl·liques mal tancades es van obrir i van començar a ploure cossos a grapats. Semblaven maniquins. Però en petar contra terra els caps s’esberlaven com si fossin cranis autèntics. I ho eren. Queien homes i dones, i algun noi jove. Morts. Congelats, amuntegats l’un damunt l’altre. En fileres, com si fossin anxoves. Eren els xinesos que no es moren mai. Els xinesos eterns que es passen la documentació els uns al altres. Vet aquí on havien anat a parar. Aquells cossos que alguna llegenda urbana suposa cuits als fogons dels restaurants...”


Aquest és el brutal començament del llibre de Roberto Saviano, publicat en castellà per Debate i en català per Empúries. L’autor, de 28 anys i napolità com la mateixa Camorra, ens explica, en un llibre absorbent i ben documentat, la lògica econòmica, financera i expansionista d’aquesta organització criminal que està molt més establerta a Espanya i a Catalunya del que ens pensem.


Saviano, periodista, vivia a Nàpols, recorria els seus carrers en Vespa, dedicava el seu temps a revisar expedients judicials, sintonitzava l’emissora de la policia per arribar al lloc del delicte al mateix temps que els agents... Després d’haver escrit aquest llibre, ha estat amenaçat de mort, viatja amb escorta, i ha de viure fora de la seva ciutat.

Argimiro Segura

14 de maig, 2007

El noi del pijama de ratlles

Aquest mes toca recomanar un llibre, un llibre que m’ha impactat. És El noi del pijama de ratlles, publicat en català per Empúries i en castellà per Salamandra amb una diferència de preu entre les dues edicions que fa que llegir en català sigui un acte de militància: l’edició d’Empúries és un 30 % més cara que la de Salamandra.

Bé, trieu la que vulgueu. Montse i jo el vam llegir en català. La Montse ja m’havia recomanat El lector i El violí d’Auschwitz. El noi del pijama de ratlles té en comú amb els anteriors la seva mida, però també el que els seus protagonistes són alemanys, i l’època històrica de la que tracten, i la seva qualitat literària, ... i “hasta aquí puedo leer”, ja que la major part dels editors europeus no parlen de l’argument i deixen que sigui el lector qui el vagi descobrint de la mà de Bruno, el jove protagonista. Jo tampoc no us donaré gaires detalls i deixaré que sigueu vosaltres els que aneu descobrint les moltes sorpreses que ens ha preparat John Boyne, que és irlandès i autor de la novel·la.

La història funciona perquè el personatge principal està molt ben trobat, fa i diu coses pròpies de la seva edat, però no és gens babau. Els personatges secundaris aporten detalls per completar el relat d’allò que passava a l’Alemanya de Hitler.

Gran encert de Boyne al plantejar una historia commovedora amb un llenguatge senzill que ens porta cap a un final demolidor. Tema dur i complicat tractat amb molta delicadesa.

Un altre dia us parlaré de Los girasoles ciegos, d’Anagrama, que és una altra petita joia que parla dels perdedors de la guerra d’Espanya.

18 de març, 2007

Robert Löhr, La máquina de ajedrez



La máquina de ajedrez
Robert Lohr
Editorial Grijalbo
19.90 €





En el siglo XVIII la nobleza del imperio austríaco queda deslumbrada por una máquina capaz de pensar y jugar al ajedrez. ¿Invento genial o estafa? En el palacio de Schönbrunn tiene lugar la presentación de un insólito invento: un autómata que juega al ajedrez. El sorprendente artefacto, que tiene la apariencia externa de un gran turco de penetrantes ojos azules, guarda en sus entrañas un misterio que guía sus manos y su mente. Un secreto que solo conocen su creador, el ingeniero y consejero de la corte Kempelen, y su ayudante carpintero; un secreto confinado en el desván del ingeniero, del que solo es sacado con ocasión de las concurridas partidas de ajedrez y que ha empezado a suscitar envidias y recelo. Pero el sueño de éxito que acaricia Kempelen no tarda en transformarse en pesadilla cuando, en presencia del «turco autómata», una hermosa aristócrata halla la muerte en misteriosas circunstancias. La máquina pensante se convierte entonces en objeto de espionaje, de persecución eclesiástica y de intrigas de la nobleza.

Robert Löhr nos ofrece una exquisita recreación de una sociedad crédula y ávida de nuevos inventos a través de una vívida y colorida ambientación de época. Ello le ha valido a su autor la consideración de "el nuevo Patrick Süskind".

Vols llegir el primer capítol?

12 de març, 2007

La ciudad sin tiempo

Reseña de la editorial:
Marta Vives, joven ayudante del abogado Marcos Solana, trabaja en el esclarecimiento de la misteriosa muerte de un prohombre de la alta sociedad barcelonesa actual. A lo largo de la investigación, Marta no sólo deberá lidiar con las oscuras fuerzas que tienen que ver con el siniestro, sino que se verá implicada en la pugna que a lo largo de los siglos su familia ha mantenido con otra estirpe antigua de la ciudad, los Masdeu.
Acudirá a su encuentro un inquietante narrador surgido de los bajos fondos de la Barcelona medieval, perseguido por la Inquisición, abanderado del pueblo, y cuyo rostro reencontramos en momentos decisivos de la historia de la ciudad. Marta y este espíritu maldito nos acompañan en una fascinante búsqueda, a través de luces y sombras, que el fugitivo plantea así: ¿qué prueba tenemos de que en el combate entre el Bien y el Mal, entre Dios y el Diablo, ganó el primero?

Comentario:
Si con "La Catedral del mar" ha funcionado una historia sobre la Barcelona medieval ¿por qué no alargar la época histórica hasta nuestros días? Para ello necesitamos inventar un protagonista que no se muera, pues ala, un vampiro, pero por favor, que sea bueno y mate sólo por compasión. La idea es buena, y aunque el argumento chrirría en algunos puntos, el libro se lee de un tirón y de pasada te enteras de algunas curiosidades relacionadas con la historia de Barcelona.

20 de desembre, 2006

Capitán Alatriste: Corsarios de levante

Corsarios de levante
Arturo Pérez-Reverte
Editorial Alfaguara

20.00 €

«Durante casi dos años serví con el capitán Alatriste en las galeras de Nápoles. Por eso hablaré ahora de escaramuzas, corsarios, abordajes, matanzas y saqueos. Así conocerán vuestras mercedes el modo en que el nombre de mi patria era respetado, temido y odiado también en los mares de Levante. Contaré que el diablo no tiene color, ni nación, ni bandera; y cómo, para crear el infierno en el mar o en la tierra, no eran menester más que un español y el filo de una espada. En eso, como en casi todo, mejor nos habría ido haciendo lo que otros, más atentos a la prosperidad que a la reputación, abriéndonos al mundo que habíamos descubierto y ensanchado, en vez de enrocarnos en las sotanas de los confesores reales, los privilegios de sangre, la poca afición al trabajo, la cruz y la espada, mientras se nos pudrían la inteligencia, la patria y el alma. Pero nadie nos permitió elegir. Al menos, para pasmo de la Historia, supimos cobrárselo caro al mundo, acuchillándolo hasta que no quedamos uno en pie. Dirán vuestras mercedes que ése es magro consuelo, y tienen razón. Pero nos limitábamos a hacer nuestro oficio sin entender de gobiernos, filosofías ni teologías. Pardiez. Éramos soldados.»

Primeres pàgines

17 de desembre, 2006

El cerebro de Kennedy

El cerebro de Kennedy
Autor: Henning Mankell

20.00 €

En otoño de 2004, la arqueóloga sueca Louise Cantor, que dirige unas excavaciones en el Peloponeso, se dispone a regresar a su país por unos días para participar en un seminario sobre enterramientos en la Edad de Bronce. Arde en deseos de ver a su hijo Henrik, que vive en Estocolmo y al que planea visitar antes de volver a Grecia. La víspera de su partida, varios contratiempos la llevan a rememorar la ruptura con su ex marido, Aron Cantor, que la abandonó años atrás y ahora está en paradero desconocido. Ya en Suecia, decide ir a ver a su hijo pese a que éste no ha contestado a ninguna de sus llamadas en los últimos días. Cuando entra en el apartamento de Henrik, extrañamente silencioso, verá algo que tardará en asimilar: su hijo está muerto.
Aunque los forenses dictaminan que se trata de un suicidio, Louise, decidida a averiguar por su cuenta los motivos de la muerte de su hijo, se lanza a un arriesgado periplo que le llevará de Australia a España, de Suecia a Mozambique. A medida que avanza en sus investigaciones, no sólo va descubriendo facetas desconocidas de su hijo, sino que también se abrirá camino por una oscura trama en la que están implicadas la embajada de Suecia en Mozambique, una organización en favor de los enfermos de sida en África y una importante industria farmacéutica. Y ya desde un principio, unas sombras que se mueven alrededor de Louise van estrechando el cerco.
La historia de la desaparición del cerebro de Kennedy es el punto de partida de una apasionante aventura en África, que tiene como telón de fondo el encubrimiento de la utilización de enfermos de sida de raza negra para experimentar con medicamentos.


Primer capítol

En el nombre del cerdo

En el nombre del cerdo
Pablo Tusset
Destino

19.50 €


El Comisario Principal Pujol, a punto de su jubilación, investiga la muerte de una mujer degollada y despiezada tal como se hace en un matadero. En su boca se ha encontrado un papel que reza en letras mayúsculas: "en el nombre del cerdo".

Segona novel·la de l'autor de Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. Molt d'ofici a l'hora d'escriure. Uns personatges molt "currats". Llàstima del final... de tota manera llegiu el primer capítol i jutgeu vosaltres.

__________________________________________________________________

Ni el comisario principal Pujol ni el agente Varela han desayunado nada sólido en espera de lo que puedan encontrarse durante la mañana. Una hora después de ponerse en camino, el comisario nota el vacío en el estómago. Además el Peugeot 205 granate de la Brigada le viene pequeño, y rueda por la autopista más deprisa de lo que le parece prudente; no puede relajarse en el asiento.
-Varela, que no vamos a apagar fuego.
-¿Perdón?

(Acaba de llegir el primer capítol, és el millor de tota la novel·la)

La bruixa de Portobello

La bruixa de Portobello
Laulo Coelho
Proa
18 €

"La millor manera de saber qui som és saber com ens veuen els altres". Aquest és el leit motiv de La bruixa de Portobello. Athena, la bruixa, ha estat brutalment assassinada. Qui ho ha fet? Per què? Al llarg de les pàgines del llibre una mà invisible descabdella els envitricolls d'una vida plena de matisos. A manera de peces d'un trencaclosques, els testimonis subjectius de les persones que l'han coneguda confegeixen una biografia que mai no arribarà a ser completa.
Un seguit d'opinions contrastades ens revela el cicle vital d'una personalitat polièdrica. Tantes variables per a una sola persona! Athena, la nena abandonada; Athena, l'estimada; Athena, la incansable estudiosa de l'espiritualitat; Athena, que es busca a si mateixa i els seus orígens en un viatge al centre de l'ànima que engloba la descoberta personal i la d'altres països i cultures. Però, qui era, en realitat Athena? Els uns, la titllen d'aprofitada, els altres, de santa. I totes dues versions poden encaixar en una mateixa persona perquè les persones som duals, i tots tenim un bessó de llum, i un de fosc. La potenciació de l'un o de l'altre ens determina, i determina la nostra relació amb els altres. La missió, sempre la mateixa: fer camí cap a la llum.

Inquisitio

Inquisitio
Alfred Bosch
Editorial Columna

22.00 €


Al segle XV, l’església catòlica crea la Inquisició, també anomenada Sant Ofici, per lluitar contra l’heretgia. Va ser una institució que va perseguir, torturar i jutjar centenars de persones, algunes de les quals van ser condemnades a mort per les seves creences.

Quatre-
cents anys després, la vida de Gaietà Ripoll s’altera de sobte, quan la Inquisició l’arresta i el processa per heretge. Ja som al segle XIX, envoltats de trens i màquines de vapor, però els ultracatòlics converteixen Ripoll en el darrer condemnat del Sant Ofici. El pare Llorenç Ramo, l’home que s’esforça per salvar-lo, es troba desbordat per una ciutat de València plena de sectes, símbols críptics i memòries personals.

Inquisitio retrata la relació entre dos homes. L’un (Ramo) és un clergue jove i ambiciós, profundament escèptic i poblat de febleses mundanes. L’altre (Ripoll) és un pobre mestre, profundament creient, però acusat de desafiar els dogmes de la fe. A cavall entre els fets reals i la ficció, assistirem a la davallada del religiós i a la remuntada de Ripoll, que en el martiri troba sentit a la seva modesta existència.

16 de desembre, 2006

En tiempo de prodigios

En tiempo de prodigios
Marta Rivera de la Cruz
La novela finalista del Premio Planeta 2006

21.50 €

reseña
Cecilia es la única persona que visita a Silvio, el abuelo de su amiga del alma, un hombre que guarda celosamente el misterio de una vida de leyenda que nunca ha querido compartir con nadie.
A través de una caja con fotografías, Silvio va dando a conocer a Cecilia su fascinante historia junto a Zachary West, un extravagante norteamericano cuya llegada a Ribanova cambió el destino de quienes le trataron. Con West descubrirá todo el horror desencadenado por el ascenso del nazismo en Alemania y aprenderá el valor de sacrificar la propia vida por unos ideales.
Cecilia, sumida en una profunda crisis personal tras perder a su madre y romper con su pareja, encontrará en Silvio un amigo y un aliado para reconstruir su vida.

comentari
Vaig começar a llegir aquest llibre perque en un acte de promoció l'autora, que me'l va dedicar, em va semblar molt simpática. A les primeres pàgines vaig veure que era un llibre que parlava de sentiments i vaig pensar que era la típica novel·la "només per a noies" però, animat per una narrativa fluida, he acabat llegint tot un llibre de 512 pàgines on s'entrecreuen tres històries: un desengany amorós de la narradora, el seu dol per la mort de la mare i una mena de biografia d'un personatge masculí amb el que es fa una repassada a la història del segle XX a España i al món. Llegiu-lo.

14 de desembre, 2006

El Professor

El professsor
Frank McCourt
Bromera

19.00 €

«Ja vénen. I no estic a punt. Sóc un professor nou i estic aprenent la feina.» Així comença Frank McCourt aquesta esperada nova obra, inspirada en els trenta anys durant els quals va exercir la docència a Nova York. Els atípics mètodes d'ensenyament que utilitza -com ara escriure una nota de disculpa d'Adam i Eva a Déu l'enfronten més d'una vegada amb els seus superiors, però el fan esdevenir un referent per als alumnes, la recompensa més gran per a qualsevol docent. Amb el seu estil característic, directe, irònic i d'una gran senzillesa, McCourt -autor del premi Pulitzer i best seller internacional Les cendres d'Àngela- narra la història d'un immigrant d'origen irlandès que treballa per a guanyar-se l'atenció i el respecte d'adolescents ingovernables, carregats d'hormones, indiferents o bel·licosos. L'obra, plena d'anècdotes i de tendresa, esdevé una lectura apassionant i un merescut homenatge als ensenyants d'arreu del món. «El millor autoretrat d'un professor que s'ha escrit mai.» Los Angeles Times

10 de desembre, 2006

Si menges una llimona sense fer ganyotes

Si menges una llimona sense fer ganyotes
Sergi Pàmies
Quaderns Crema
144 pàgines

10.00 €

Als vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetratnt i continguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants.

Kafka en la orilla

Kafka en la orilla
Haruki Murakami
Tusquets editores
24,00 €


Kafka Tamura se va de casa el día en cumple quince años. Los motivos, si es que los hay, son las malas relaciones con su padre –un famoso escultor convencido de que su hijo repetirá su aciago sino del Edipo de la tragedia clásicaa- y la sensación de vacío producida por la ausencia de su madre y su hermana, que se marcharon también cuando él era muy pequeño. Sus pasos le llevarán al sur del país, a Takamatsu, donde encontrará refugio en una peculiar biblioteca y conocerá a la misteriosa señora Saeki. Si sobre la vida de Kafka se cierne la tragedia (en el sentido clásico), sobre la de Satoru Nakata ya se ha abatido: de niño, durante la segunda guerra mundial, sufrió un extraño accidente del que salió con secuelas, sumido en una especie de olvido de sí, con dificultades pra comoçunicarse... salvo con los gatos. A los sesenta años abandona Tokio y emprende un viaje que le conducirá también a la biblioteca de Takamatsu. Así, las vidas y los destinos de los personajes se vn entretejiendo en un curso inexorable que no atiende a razones ni voluntades. Pero, a veces, hasta los oráculos se equivocan.

Primer capítulo

Els secrets de la felicitat

Els secrets de la felicitat
Sebastià Serrano
Ara llibres
16,00 €

Arriba per fi Els secrets de la felicitat , el llibre més esperat de Sebastià Serrano. Després de l’èxit d’El regal de la comunicació i L’instint de la seducció, el gran mestre de la comunicació ens convida a descobrir la importància de les emocions per ser feliços a la nostra vida. Com expresem les emocions? On és la força dels afectes? Quin paper té el llenguatge? Com ens fecta la acceleració amb què vivim? A Els secrets de la felicitat trobareu les respostes a aquestes preguntes i a moltes altres. I és que, com diu Sebastià Serrano “el bon estat general de la nostra vida depèn, i molt, de la informació processada a través de les emocions. Si som capaços de controlar i gestionar bé aquesta informació, podrem intervenir amb èxit en la nostra vida personal i gaudir d’extensos i intensos espais de felicitat.”

Els llibres fan de mal cremar

Els llibres fan de mal cremar
(Los libros arden mal, Alfaguara)
Manuel Rivas
Edicions 62
22.00 €

El riu de l vida i la mort. Una mossa bugadera llegeix en les marques de l¡aigua la història de la seva gent. Més enllà de l’aigua que fecunda la memòria, aviat apareixerà un foc destructor, les flamarades de l’odi... El malson que viu la ciutat no és cap ficció, Agost 1936, Dàrsena de la Corunya, en una gran pira estan cremant els llibres de les biblioteques dels ateneus, del centres d’estudis Germinal, els del senyor Casares.

Amb aquests dos grans motius centrals, un únic assumpte –la història dramàtica de la cultura- i una estructur que s’assembla a la d’una esfera armil·lar es desenvolupa el relat d’Els llibres fan de mal cremar. Una novel·la en què les vides dels llibres, de les persones i del llenguatge s’entrecreuen en u intens relat de suspens que es desenvolupa des de 1881 fins als nostres dies, entre la mort de George Borrow i la d’un vell anarquista gallec anomenat Polca, entre la atrocitat autoritària i la indomable llibertat.

09 de desembre, 2006

A destacar: Cometas en el cielo


Cometas en el cielo
Khaled Hosseini
Editorial Salamandra
18.20 €

Sobre el telón de fondo de un Afganistán respetuoso de sus ricas tradiciones ancestrales, la vida en Kabul durante el invierno de 1975 se desarrolla con toda la intensidad, la pujanza y el colorido de una ciudad confiada en su futuro e ignorante de que se avecina uno de los períodos más cruentos y tenebrosos que han padecido los milenarios pueblos que la habitan. Cometas en el cielo es la conmovedora historia de dos padres y dos hijos, de su amistad y de cómo la casualidad puede convertirse en hito inesperado de nuestro destino.

Obsesionado por demostrarle a su padre que ya es todo un hombre, Amir se propone ganar la competición anual de cometas de la forma que sea, incluso a costa de su inseparable Hassan, un hazzara de clase inferior que ha sido su sirviente y compañero de juegos desde la más tierna infancia. A pesar del fuerte vínculo que les une, después de tantos años de haberse defendido mutuamente de todos los peligros imaginables, Amir se aprovecha de la fidelidad sin límites de su amigo y comete una traición que los separará de forma definitiva.

Así, con apenas doce años, el joven Amir recordará durante toda su vida aquellos días en los que perdió uno de los tesoros más apreciados del hombre: la amistad.

La petita història dels tractors en ucraïnès


La petita història dels tractors en ucraïnès.
Los amores de Nikolai (Lumen)
Marina Lewyycka
La Campana

21 €


“Tot just feia dos anys que havíem enterrat la mare quan el pare es va enamorar d’una divorciada ucraïnesa rossa i molt atractiva. Ell tenia vuitanta-quatre anys, ella trenta-sis. Aquesta dona va esclatar a les nostres vides com una bomba rosa i vaporosa, va remoure aigües tèrboles, va fer sortir a la superfície un fangar de records mal enterrats i va donar una puntada de peu al cul als fantasmes familiars.”

Així comença aquest llibre de títol excèntric que contraposa la immigració actual amb la de mitjan segle XX, que ens parla de la soledat de la gent gran, de les relacions sentimentals (i sexuals) entre persones de molt diferent edat, i que ho fa d’una manera intel·ligent, compassiva i, fins i tot, divertida.

La seva autora, Marina Lewycka, comparteix molta biografia amb la protagonista: va néixer en un camp de refugiats al final de la Segona Guerra Mundial, és filla d’ucraïnesos, va créixer i viu a Anglaterra, és professora a la Universitat... i el seu pare va escriure una història de tractors de veritat.

Perquè vaig començar un llibre amb aquest títol i amb aquesta portada? Per la insistència de la seva editora: Isabel Martí, l’editora de La Campana, publica pocs llibres a l’any i ho fa d’una manera “artesanal”. Un cop la novel·la a les llibreries li fa el seguiment, la mima, la recomana, ens demana l’opinió... El seu gust personal i la seva dedicació ens fan fixar en obres que d’una altra manera passarien desapercebudes.

Llegiu-la. A mi m’ha agradat tant com La suite francesa.


22 de novembre, 2006

Carta als reis

Majestats,

El tiet Jordi m’ha encarregat que us faci la llista de llibres per a tota la família.

Per l’avi, que havia estat llibreter li portareu Botigues històriques, un llibre amb fotografies de botigues de tota Catalunya. Al meu cunyat, que se’n recorda del temps del Franco, El viento de la luna, del Muñoz Molina. Pels que estan el dia en lectures, Kafka a la Platja de Haruki Murakami, Els llibres fan de mal cremar de Manuel Rivas) i En el nombre del cerdo de Pablo Tusset).

A les meves nebodes els hi porteu Inés del alma mía, d’Isabel Allende, El candidato de Bucay i La bruixa de Portobello de Coelho. A la meva senyora li encanta Barbara Wood, segur que ho encerteu amb El secreto de los Chamanes. La iaia m’ha dit que vol llegir Todo bajo el cielo, de Matilde Asensi.

Pels que prefereixen lectures més suaus ens posareu El proyecto Williamson, de John Grisham, La dama, d’Ana Toratajada i l’Esglèsia del mar, d’lldefonso Falcones.

Pels joves mireu de trobar Eragon, ara que en fan la pel·lícula. També els agradarà llegir Eidolon de Jane Johnson i Septimus i el hechizo imposible d’Angie Sage.

Pels més petits us deixo que sigueu vosaltres els que trieu, a les llibreries hi ha aquest any llibres desplegables de palaus, vaixells, pirates i princeses.

Per acabar us vull demanar que aquests regals i altres els busqueu a les llibreries i les botigues del poble. Aquest any els botiguers s’han portat molt bé i a més us embolicaran els regals.

Argimiro Segura

P.S. Per a mi em podríeu portar És l’hora del tapersex. L’Eva Moreno és amiga meva i me’l dedicarà.

20 d’octubre, 2006

Blocs* i lletres.

(*)”Un weblog (també anomenat blog, bloc, dip o bitàcola) és un espai personal d’escriptura a Internet. Es pot definir com un diari online, un lloc web que una persona utilitza per escriure periòdicament. Es poden classificar segons diferents tipus…” (de l’enciclopèdia lliure Viquipèdia).

Segons Blogcensus la llengua catalana és la segona amb més blocs, just per darrere de l’anglès i davant del francès i l’espanyol. Algunes d’elles tracten de llibres, o estan fetes per escriptors i periodistes.

El meu bloc preferit és “El llibreter”. Amb aquest nom signa una persona amb molts coneixements de llibres, teoria literària y funcionament diari d’una llibreria. Possiblement al darrere d’aquest nom hi ha un escriptor (dels bons). Món de llibres i Baibars són altres blocs notables que parlen de llibres. Des de la llibreria Carrer Major i amb els amic d’Acolite n’estem posant en marxa un que parli sobre llibres i sobre Santa Coloma.

Per un col·lecció completa de blocs en català consulteu Vilaweb, Catapings i Bitacoles.

En llengua castellana podeu llegir el de Victoria Prego a “El mundo”, o el d’Arcadi Espada. També trobareu els de Javier Marías, Hernan Migoya o el divertit “Más respeto que soy tu madre”.

Si voleu fer el vostre trobareu instruccions i facilitats a Vilaweb, Blogger... Si teniu coses a dir, una connexió a Internet i un compte de correu us podeu introduir a la blogosfera en pocs minuts.

Totes les paraules en negreta contenen links als llocs web que descriuen. Podeu accedir a les pàgines web amb un clic a través de

http://argimiro.blogspot.com

Argimiro Segura

03 d’octubre, 2006

Un llibre diferent

El curiós incident del gos a mitja nit (La magrana)/El curioso incidente del perro a media noche (Salamandra) es va publicar a casa nostra al setembre de 2004.

Christopher Boone, el protagonista i narrador, és un noi de 15 anys amb la síndrome d’Asperger (una forma lleu d’autisme). Sap tots els països del món i les seves capitals, sap els nombres primers fins el 7.507 i moltes altres coses, però no sap interpretar les cares i els estats d’ànim de les persones ni entendre els jocs de paraules i els dobles sentits. Odia el groc, el marró i que el toquin i mai ha anat més enllà de la botiga de la cantonada.

Quan troba mort el gos d’una veïna comença una investigació a l’estil d’en Sherlock Holmes, de qui n’és una gran admirador. A més de descobrir qui ha matat el gos, Christopher, d’una manera tendra però distant ens mostra la seva manera de ser i alguns secrets familiars que posaran el de dalt baix al seu món segur i ordenat.

Mark Haddon, és l’autor d’aquesta novel·la. Havia treballat amb persones amb deficiències i amb aquesta obra troba el to adequat per plantejar-nos amb un cert humor les relacions de les persones discapacitades amb el seu entorn familiar i social.

Una novel·la original i brillant amb pinzellades d’humor que de vegades s’acosta al drama. M’ha agradat molt i us la recomano.

Argimiro Segura

18 de setembre, 2006

Tornar a començar

Què tal l’estiu? Aquest mes vaig a permetre’m la llicència de recomanar-vos tres llibres que no he llegit, per que, quan preparo aquest escrit, encara no han sortit a la venda.

En el nombre del cerdo. Pablo Tusset. Recordeu El millor que li pot passar a un cruasan? Amb aquesta nova novel·la que acaba de sortir a la venda, Pablo Tusset ataca amb amor, mort, tendresa, humor, paradís, infern, ... Esperem passar-ho tan bé com amb l’anterior.

Inés del alma mía. Isabel Allende escriu amb el cor i ho fa per explicar la història d’Inés Suárez, la dona que va conquerir Xile al segle XVI. Com a les seves millors novel·les Isabel Allende torna amb passió i pura vida a cadascuna de les seves pàgines.

Todo bajo el cielo. Matilde Asensi. Elvira, una espanyola que viu al París de les avantguardes, rep la notícia de que el seu marit, amb qui està casada per amistat, ha mort en estranyes circumstàncies. És l’autora d’El último Catón.

I per acabar, un llibre que ja va sortir per la primavera: Santa Coloma als comtats catalans, de Jaume P. Sayrach. És un llibre d’història, que es pot fer servir com a guia de viatges. Hi trobareu, acuradament descrites, totes les Santes Colomes dels comtats catalans i una relació de les poblacions i parròquies de Portugal, Espanya i França que porten el mateix nom que la nostra ciutat.

Argimiro Segura

06 de juny, 2006

Tornar a llegir

Dons sí, amb totes les novetats que esperen a la tauleta de nit, m’ha vingut de gust tornar a llegir El perfume, de Patrick Süskind. Estan a punt d’estrenar la pel·lícula i a més tenia un molt bon record de la primera lectura.


Rellegir una novel·la que ens ha agradat és apostar sobre segur. Tornar a trobar personatges i situacions que han passat a formar part del nostre imaginari.


L’he tornat a fruir tant com el primer cop. És de destacar l’habilitat de l’autor per a descriure amb paraules el màgic món de les pudors, les olors i els perfums. Veurem com solucionen a la pel·lícula això de les olors; jo sempre he pensat que es pot fer a través de la música.


La primera edició en castellà va sortir a finals del 85. Fins ara s’han fet reedicions com a mínim un cop a l’any. Estem davant d’un longseller, una novel·la de llarg recorregut. L’estiu passat vaig rellegir Els pilars de la Terra, pot ser caldrà treure la pols a Cien años de soledad, i El amor en los tiempos del cólera, de García Márquez, a Senyoria, de Jaume Cabré, a Camí de Sirga, de Jesús Moncada...


Per anar fent boca mentre arriben les narracions eròtiques del bon profit podeu anar llegint, o rellegint, Deu pometes té el pomer, d’ Ofélia Dracs que va ser una de les primeres novel·les eròtiques de la transició.

Argimiro Segura


03 de maig, 2006

Deixeu-me presumir

A la revista del mes de març us recomanava la lectura de L’església del mar/La catedral del mar i per Sant Jordi ha estat el llibre més venut, amb molta diferència. Aquests dies tota la premsa en parla i això em fa reflexionar sobre les qualitats d’una novel·la per a convertir-se en bestseller, o en fenomen de vendes, que ve a ser el mateix.

L’autor “s’inspira”, suposo, en un èxit anterior, Los pilares de la Tierra, es documenta a consciència, i escriu una història plana, amb un estil directe però sense sexe, violència ni intrigues històriques, tant de moda. L’editorial seguint el manual de màrqueting al peu de la lletra, fa edicions prèvies per a comercials i llibreters, sondeja les opinions d’aquests lectors, inverteix en publicitat i arrisca fent una primera edició amb una gran tirada... arriba Sant Jordi i s’acompleixen les previsions més optimistes. Senzill ?, dons no. Ildefonso Falcones, advocat en actiu i escriptor novell, havia presentat l’original a varies editorials i cap d’elles va intuir-ne el potencial.

No és senzill aconseguir un supervendes. Amb els mateixos ingredients, els mateixos professionals ho tornaran a intentar i possiblement no se’n surtin.

Per tot això vaig sentir molta satisfacció quan Joan, Carmina i Elisa, els primers clients/amics a qui els hi vaig recomanar em van dir que els havia agradat molt.

Argimiro Segura

01 de març, 2006

L'esglèsia del Mar/La catedral del Mar


Aquest mes, amic Itmar, tenia pensat parlar de bestsellers, però a última hora he rebut l’edició anticipada de L’Església del Mar i com m’ha agradat molt, us el recomano.

És la primera novel·la de l’advocat barceloní Ildefonso Falcones. Està ambientada a la Barcelona medieval. L’acció transcorre entre 1320 i 1384. El protagonista de la novel·la, Arnau Estanyol, és fill d’un pagès eixaric o serf de la gleva que es converteix en home lliure en arribar a Barcelona. Treballa de bastaix, descarregador del moll, a l’època dels gremis i participa en la construcció de l’església de Santa Maria del Mar. Farà de soldat al costat dels almogàvers, i a rel de la pesta de 1348, entrarà en contacte amb els jueus del call barceloní i coneixerà de primera mà com les gastava la Inquisició acabada de néixer.

L’autor, que afirma haver-se inspirat en la Crònica de Pere III el Cerimoniós, ens ofereix un retaule medieval on no hi falta res: dret de cuixa, Judici de Déu, execucions, amors i desamors, prostitutes, artesans, cavallers, frares, cristians, musulmans i jueus.

El gremi protagonista és el dels Bastaixos que, quan visiteu la basílica de Santa Maria del Mar, trobareu representats a les figures de bronze del portal major, al presbiteri i als capitells.
Aquest article ha estat publicat a "larevistaaci" del mes de març.

Bájate el primer capítulo en pdf
Descarrega el primer capítol en pdf

L'esglèsia del mar/La catedral del mar
La rosa dels vents/Grijalbo
19,90 €


22 de gener, 2006

Lectura privada

Lectura privada

Els Reis m’han portat un faristol. Saben que, quan estic sol a casa, m’agrada llegir a la taula del menjador amb el llibre ben recolzat. Això m’ha portat a preguntar a amics i coneguts: “i vosaltres, ¿on llegiu?”. Les respostes han estat variades, i alguna sorprenent.

Al llit: per que als nostres pisos no sobra espai per aïllar-se. Abans d’anar a dormir molta gent llegim una estoneta, fins que se’ns tanquen els ulls. I qui no recorda les lectures infantils quan llegir novel·les no estava ben vist...

Al metro o al tren: és una bona manera d’aprofitar el temps que passem cada dia per anar a la feina. Si us fixeu, els homes llegeixen premsa esportiva; les dones, llibres en format butxaca.

Al lavabo: més intimitat, impossible. Ideal per llegir tebeos de Mortadel·lo.

A la Biblioteca pública: Hi ha gent que hi va a llegir la premsa.

No m’ha dit ningú que llegeixi a la Plaça de la Vila, o al Parc Europa encara que, de vegades, hi veig gent gran llegint novel·les de Marcial Lafuente Estefania.

Al cotxe, m’ha dit un veí. Al cotxe? - Aprofites els embussos de les Rondes per llegir? – No, al garatge de casa, esperant que la dona acabi d’arreglar-se.

Si vols dir-me on llegeixes, o vols opinar sobre llibres, visita el blog de “Parlem de llibres” a http://argimiro.blogspot.com/

14 de desembre, 2005

Si una nit d’hivern un viatger...

Si una tarda d’hivern, tu, futur lector del llibre que estàs a punt de comprar, entres a una llibreria... ¿com ho fas per triar el llibre que t’acompanyarà en la intimitat durant els propers dies?
Si ets estudiant i treus un paperet amb una anotació, no hi ha dubte: el professor ho ha decidit per tu, i a més falten pocs dies per l’examen.
Alguns demanaran al llibreter un llibre que han sentit per la ràdio quan venien amb el cotxe... però no recorden l’autor, ni el títol, sí, era alguna cosa semblant a...
D’altres li posen més fàcil al llibreter, un amic els ha recomanat Pandora al Congo, del Sànchez Piñol, que diu que és una passada, i van dret a la pila de novetats.
La Mari Carmen llegeix la secció d’oci de moltes revistes, i com que és una noia endreçada, retalla les recomanacions de llibres. Amb ella no hi ha perill d’equivocar-se.
En Joan ho té clar, si el Mankell ha tret una novel·la, la llegeix de seguida. El retorn del professor de ball, ja està a sobre de la seva tauleta de nit. En Fèlix no se’n perd cap de Jaume Cabré, i a la Laia li encanta passar por amb les històries de vampirs de l’Anne Rice. Com ells d’altres lectors són fidels a un o varis escriptors i ho llegeixen tot.
De vegades ens deixem convèncer per una portada: quan la Marta va comprar el Codi da Vinci, encara no en parlava ningú, però va pensar que tenia bona pinta. Altres llibres ens convencen pel títol: Como adelgazar follando, ho deixava molt clar des de la portada.
Si has entrat a la llibreria i no t’inclous en cap dels apartats anteriors, no ho dubtis, demana consell al llibreter, ell està al corrent de les últimes novetats.
He començat amb el títol d’un llibre d’Italo Calvino, i acabaré amb una cita d’aquest autor que he trobat a Una historia de la lectura d’Alberto Manguel:
“Leer es ir al encuentro de algo que está a punto de ser y aún nadie sabe que será...”

12 de desembre, 2005

Premis literaris

Fidel a la seva cita anual ens arriba el Premi Planeta, i aquest any, amb polèmica. Juan Marsé i Rosa Regàs, membres del jurat i antics guanyadors del premi, es queixen públicament de la mala qualitat de les novel·les. Maria de la Pau Janer i Jaime Bayly, guanyadora i finalista, entren a sac i segueixen amb contradeclaracions. La cúpula de l’editorial barcelonina crida a tothom a capítol, tots callen i tothom a vendre llibres.
De premis literaris n’hi ha molts. Alguns de propers: els Jocs Florals patrocinats per Pascsa, el Bon Profit dels amics d’Acolite, el lluent Premi Internacional Màrius Sampere de Poesia de Joan de la Vega i l’Ajuntament de Santa Coloma. D’altres de prestigiosos: El Cervantes sempre de banda a banda de l’Atlàntic, el Nobel de Literatura a la memòria de l’inventor de la dinamita, el Planeta dotat amb cent quilos (perdó, sis-cents mil euros)... i tots, tots, tots buscant el mateix: un espai a la premsa i que se’n parli, encara que sigui bé. El premi Planeta aconsegueix la seva finalitat. El 15 d’octubre de cada any els telenotícies de la nit fan un foradet per poder emetre en directe la lectura del veredicte. A l’acte hi assisteixen prínceps i polítics. El 16 d’octubre és portada a tots els diaris. És net el premi? L’Editorial Planeta no enganya ningú, busca les millors (les més comercials, les més glamouroses) novel·les al seu abast, les premia amb cent quilos i les embolica amb un llaç per poder-les vendre millor.
Ana M. Matute, Ramón J. Sender, Juan Marsé, Vázquez Montalbán, Torrente Ballester, Muñoz Molina, Vargas Llosa, Cela, Maruja Torres, entre d’altres donen prestigi a aquest controvertit premi.
Darrers guanyadors dels premis citats:
Premi Planeta de Novel·la: Maria de la Pau Janer per Pasiones romanas.
Finalista Premi Planeta: Jaime Bayly per Y de repente, un ángel.
Jocs Florals de Santa Coloma: Raquel Casas
Premi Bon Profit: Marta Rollán.
Premi Cervantes: Rafael Sánchez Ferlosio.
P. I. Màrius Sampere de Poesia: Joan Elies Adell i Francisco León
Premi Nobel de Literatura: Harold Pinter.
Juan Marsé va guanyar el Planeta l’any 1978 per La muchacha de las bragas de oro.
Rosa Regàs va guanyar el Planeta l’any 2001 per La canción de Dorotea.