14 de desembre, 2005

Si una nit d’hivern un viatger...

Si una tarda d’hivern, tu, futur lector del llibre que estàs a punt de comprar, entres a una llibreria... ¿com ho fas per triar el llibre que t’acompanyarà en la intimitat durant els propers dies?
Si ets estudiant i treus un paperet amb una anotació, no hi ha dubte: el professor ho ha decidit per tu, i a més falten pocs dies per l’examen.
Alguns demanaran al llibreter un llibre que han sentit per la ràdio quan venien amb el cotxe... però no recorden l’autor, ni el títol, sí, era alguna cosa semblant a...
D’altres li posen més fàcil al llibreter, un amic els ha recomanat Pandora al Congo, del Sànchez Piñol, que diu que és una passada, i van dret a la pila de novetats.
La Mari Carmen llegeix la secció d’oci de moltes revistes, i com que és una noia endreçada, retalla les recomanacions de llibres. Amb ella no hi ha perill d’equivocar-se.
En Joan ho té clar, si el Mankell ha tret una novel·la, la llegeix de seguida. El retorn del professor de ball, ja està a sobre de la seva tauleta de nit. En Fèlix no se’n perd cap de Jaume Cabré, i a la Laia li encanta passar por amb les històries de vampirs de l’Anne Rice. Com ells d’altres lectors són fidels a un o varis escriptors i ho llegeixen tot.
De vegades ens deixem convèncer per una portada: quan la Marta va comprar el Codi da Vinci, encara no en parlava ningú, però va pensar que tenia bona pinta. Altres llibres ens convencen pel títol: Como adelgazar follando, ho deixava molt clar des de la portada.
Si has entrat a la llibreria i no t’inclous en cap dels apartats anteriors, no ho dubtis, demana consell al llibreter, ell està al corrent de les últimes novetats.
He començat amb el títol d’un llibre d’Italo Calvino, i acabaré amb una cita d’aquest autor que he trobat a Una historia de la lectura d’Alberto Manguel:
“Leer es ir al encuentro de algo que está a punto de ser y aún nadie sabe que será...”

12 de desembre, 2005

Premis literaris

Fidel a la seva cita anual ens arriba el Premi Planeta, i aquest any, amb polèmica. Juan Marsé i Rosa Regàs, membres del jurat i antics guanyadors del premi, es queixen públicament de la mala qualitat de les novel·les. Maria de la Pau Janer i Jaime Bayly, guanyadora i finalista, entren a sac i segueixen amb contradeclaracions. La cúpula de l’editorial barcelonina crida a tothom a capítol, tots callen i tothom a vendre llibres.
De premis literaris n’hi ha molts. Alguns de propers: els Jocs Florals patrocinats per Pascsa, el Bon Profit dels amics d’Acolite, el lluent Premi Internacional Màrius Sampere de Poesia de Joan de la Vega i l’Ajuntament de Santa Coloma. D’altres de prestigiosos: El Cervantes sempre de banda a banda de l’Atlàntic, el Nobel de Literatura a la memòria de l’inventor de la dinamita, el Planeta dotat amb cent quilos (perdó, sis-cents mil euros)... i tots, tots, tots buscant el mateix: un espai a la premsa i que se’n parli, encara que sigui bé. El premi Planeta aconsegueix la seva finalitat. El 15 d’octubre de cada any els telenotícies de la nit fan un foradet per poder emetre en directe la lectura del veredicte. A l’acte hi assisteixen prínceps i polítics. El 16 d’octubre és portada a tots els diaris. És net el premi? L’Editorial Planeta no enganya ningú, busca les millors (les més comercials, les més glamouroses) novel·les al seu abast, les premia amb cent quilos i les embolica amb un llaç per poder-les vendre millor.
Ana M. Matute, Ramón J. Sender, Juan Marsé, Vázquez Montalbán, Torrente Ballester, Muñoz Molina, Vargas Llosa, Cela, Maruja Torres, entre d’altres donen prestigi a aquest controvertit premi.
Darrers guanyadors dels premis citats:
Premi Planeta de Novel·la: Maria de la Pau Janer per Pasiones romanas.
Finalista Premi Planeta: Jaime Bayly per Y de repente, un ángel.
Jocs Florals de Santa Coloma: Raquel Casas
Premi Bon Profit: Marta Rollán.
Premi Cervantes: Rafael Sánchez Ferlosio.
P. I. Màrius Sampere de Poesia: Joan Elies Adell i Francisco León
Premi Nobel de Literatura: Harold Pinter.
Juan Marsé va guanyar el Planeta l’any 1978 per La muchacha de las bragas de oro.
Rosa Regàs va guanyar el Planeta l’any 2001 per La canción de Dorotea.