14 de desembre, 2005

Si una nit d’hivern un viatger...

Si una tarda d’hivern, tu, futur lector del llibre que estàs a punt de comprar, entres a una llibreria... ¿com ho fas per triar el llibre que t’acompanyarà en la intimitat durant els propers dies?
Si ets estudiant i treus un paperet amb una anotació, no hi ha dubte: el professor ho ha decidit per tu, i a més falten pocs dies per l’examen.
Alguns demanaran al llibreter un llibre que han sentit per la ràdio quan venien amb el cotxe... però no recorden l’autor, ni el títol, sí, era alguna cosa semblant a...
D’altres li posen més fàcil al llibreter, un amic els ha recomanat Pandora al Congo, del Sànchez Piñol, que diu que és una passada, i van dret a la pila de novetats.
La Mari Carmen llegeix la secció d’oci de moltes revistes, i com que és una noia endreçada, retalla les recomanacions de llibres. Amb ella no hi ha perill d’equivocar-se.
En Joan ho té clar, si el Mankell ha tret una novel·la, la llegeix de seguida. El retorn del professor de ball, ja està a sobre de la seva tauleta de nit. En Fèlix no se’n perd cap de Jaume Cabré, i a la Laia li encanta passar por amb les històries de vampirs de l’Anne Rice. Com ells d’altres lectors són fidels a un o varis escriptors i ho llegeixen tot.
De vegades ens deixem convèncer per una portada: quan la Marta va comprar el Codi da Vinci, encara no en parlava ningú, però va pensar que tenia bona pinta. Altres llibres ens convencen pel títol: Como adelgazar follando, ho deixava molt clar des de la portada.
Si has entrat a la llibreria i no t’inclous en cap dels apartats anteriors, no ho dubtis, demana consell al llibreter, ell està al corrent de les últimes novetats.
He començat amb el títol d’un llibre d’Italo Calvino, i acabaré amb una cita d’aquest autor que he trobat a Una historia de la lectura d’Alberto Manguel:
“Leer es ir al encuentro de algo que está a punto de ser y aún nadie sabe que será...”