Aquest mes toca recomanar un llibre, un llibre que m’ha impactat. És El noi del pijama de ratlles, publicat en català per Empúries i en castellà per Salamandra amb una diferència de preu entre les dues edicions que fa que llegir en català sigui un acte de militància: l’edició d’Empúries és un 30 % més cara que la de Salamandra.
Bé, trieu la que vulgueu. Montse i jo el vam llegir en català. La Montse ja m’havia recomanat El lector i El violí d’Auschwitz. El noi del pijama de ratlles té en comú amb els anteriors la seva mida, però també el que els seus protagonistes són alemanys, i l’època històrica de la que tracten, i la seva qualitat literària, ... i “hasta aquí puedo leer”, ja que la major part dels editors europeus no parlen de l’argument i deixen que sigui el lector qui el vagi descobrint de la mà de Bruno, el jove protagonista. Jo tampoc no us donaré gaires detalls i deixaré que sigueu vosaltres els que aneu descobrint les moltes sorpreses que ens ha preparat John Boyne, que és irlandès i autor de la novel·la.
La història funciona perquè el personatge principal està molt ben trobat, fa i diu coses pròpies de la seva edat, però no és gens babau. Els personatges secundaris aporten detalls per completar el relat d’allò que passava a l’Alemanya de Hitler.
Gran encert de Boyne al plantejar una historia commovedora amb un llenguatge senzill que ens porta cap a un final demolidor. Tema dur i complicat tractat amb molta delicadesa.
Un altre dia us parlaré de Los girasoles ciegos, d’Anagrama, que és una altra petita joia que parla dels perdedors de la guerra d’Espanya.
