Viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la Camorra.
“El contenidor es gronxava penjat a la grua… De cop, les portes metàl·liques mal tancades es van obrir i van començar a ploure cossos a grapats. Semblaven maniquins. Però en petar contra terra els caps s’esberlaven com si fossin cranis autèntics. I ho eren. Queien homes i dones, i algun noi jove. Morts. Congelats, amuntegats l’un damunt l’altre. En fileres, com si fossin anxoves. Eren els xinesos que no es moren mai. Els xinesos eterns que es passen la documentació els uns al altres. Vet aquí on havien anat a parar. Aquells cossos que alguna llegenda urbana suposa cuits als fogons dels restaurants...”
Aquest és el brutal començament del llibre de Roberto Saviano, publicat en castellà per Debate i en català per Empúries. L’autor, de 28 anys i napolità com la mateixa Camorra, ens explica, en un llibre absorbent i ben documentat, la lògica econòmica, financera i expansionista d’aquesta organització criminal que està molt més establerta a Espanya i a Catalunya del que ens pensem.
Saviano, periodista, vivia a Nàpols, recorria els seus carrers en Vespa, dedicava el seu temps a revisar expedients judicials, sintonitzava l’emissora de la policia per arribar al lloc del delicte al mateix temps que els agents... Després d’haver escrit aquest llibre, ha estat amenaçat de mort, viatja amb escorta, i ha de viure fora de la seva ciutat.
