Aparador musical

Llibres frescos per l'estiu

Gomorra

Viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la Camorra.

“El contenidor es gronxava penjat a la grua… De cop, les portes metàl·liques mal tancades es van obrir i van començar a ploure cossos a grapats. Semblaven maniquins. Però en petar contra terra els caps s’esberlaven com si fossin cranis autèntics. I ho eren. Queien homes i dones, i algun noi jove. Morts. Congelats, amuntegats l’un damunt l’altre. En fileres, com si fossin anxoves. Eren els xinesos que no es moren mai. Els xinesos eterns que es passen la documentació els uns al altres. Vet aquí on havien anat a parar. Aquells cossos que alguna llegenda urbana suposa cuits als fogons dels restaurants...”

Aquest és el brutal començament del llibre de Roberto Saviano, publicat en castellà per Debate i en català per Empúries. L’autor, de 28 anys i napolità com la mateixa Camorra, ens explica, en un llibre absorbent i ben documentat, la lògica econòmica, financera i expansionista d’aquesta organització criminal que està molt més establerta a Espanya i a Catalunya del que ens pensem.

Saviano, periodista, vivia a Nàpols, recorria els seus carrers en Vespa, dedicava el seu temps a revisar expedients judicials, sintonitzava l’emissora de la policia per arribar al lloc del delicte al mateix temps que els agents... Després d’haver escrit aquest llibre, ha estat amenaçat de mort, viatja amb escorta, i ha de viure fora de la seva ciutat.

Argimiro Segura

El noi del pijama de ratlles

Aquest mes toca recomanar un llibre, un llibre que m’ha impactat. És El noi del pijama de ratlles, publicat en català per Empúries i en castellà per Salamandra amb una diferència de preu entre les dues edicions que fa que llegir en català sigui un acte de militància: l’edició d’Empúries és un 30 % més cara que la de Salamandra.

Bé, trieu la que vulgueu. Montse i jo el vam llegir en català. La Montse ja m’havia recomanat El lector i El violí d’Auschwitz. El noi del pijama de ratlles té en comú amb els anteriors la seva mida, però també el que els seus protagonistes són alemanys, i l’època històrica de la que tracten, i la seva qualitat literària, ... i “hasta aquí puedo leer”, ja que la major part dels editors europeus no parlen de l’argument i deixen que sigui el lector qui el vagi descobrint de la mà de Bruno, el jove protagonista. Jo tampoc no us donaré gaires detalls i deixaré que sigueu vosaltres els que aneu descobrint les moltes sorpreses que ens ha preparat John Boyne, que és irlandès i autor de la novel·la.

La història funciona perquè el personatge principal està molt ben trobat, fa i diu coses pròpies de la seva edat, però no és gens babau. Els personatges secundaris aporten detalls per completar el relat d’allò que passava a l’Alemanya de Hitler.

Gran encert de Boyne al plantejar una historia commovedora amb un llenguatge senzill que ens porta cap a un final demolidor. Tema dur i complicat tractat amb molta delicadesa.

Un altre dia us parlaré de Los girasoles ciegos, d’Anagrama, que és una altra petita joia que parla dels perdedors de la guerra d’Espanya.

Robert Löhr, La máquina de ajedrez

La máquina de ajedrez
Robert Lohr
Editorial Grijalbo
19.90 €

En el siglo XVIII la nobleza del imperio austríaco queda deslumbrada por una máquina capaz de pensar y jugar al ajedrez. ¿Invento genial o estafa? En el palacio de Schönbrunn tiene lugar la presentación de un insólito invento: un autómata que juega al ajedrez. El sorprendente artefacto, que tiene la apariencia externa de un gran turco de penetrantes ojos azules, guarda en sus entrañas un misterio que guía sus manos y su mente. Un secreto que solo conocen su creador, el ingeniero y consejero de la corte Kempelen, y su ayudante carpintero; un secreto confinado en el desván del ingeniero, del que solo es sacado con ocasión de las concurridas partidas de ajedrez y que ha empezado a suscitar envidias y recelo. Pero el sueño de éxito que acaricia Kempelen no tarda en transformarse en pesadilla cuando, en presencia del «turco autómata», una hermosa aristócrata halla la muerte en misteriosas circunstancias. La máquina pensante se convierte entonces en objeto de espionaje, de persecución eclesiástica y de intrigas de la nobleza.

Robert Löhr nos ofrece una exquisita recreación de una sociedad crédula y ávida de nuevos inventos a través de una vívida y colorida ambientación de época. Ello le ha valido a su autor la consideración de "el nuevo Patrick Süskind".

Vols llegir el primer capítol?

La ciudad sin tiempo

Reseña de la editorial:
Marta Vives, joven ayudante del abogado Marcos Solana, trabaja en el esclarecimiento de la misteriosa muerte de un prohombre de la alta sociedad barcelonesa actual. A lo largo de la investigación, Marta no sólo deberá lidiar con las oscuras fuerzas que tienen que ver con el siniestro, sino que se verá implicada en la pugna que a lo largo de los siglos su familia ha mantenido con otra estirpe antigua de la ciudad, los Masdeu.
Acudirá a su encuentro un inquietante narrador surgido de los bajos fondos de la Barcelona medieval, perseguido por la Inquisición, abanderado del pueblo, y cuyo rostro reencontramos en momentos decisivos de la historia de la ciudad. Marta y este espíritu maldito nos acompañan en una fascinante búsqueda, a través de luces y sombras, que el fugitivo plantea así: ¿qué prueba tenemos de que en el combate entre el Bien y el Mal, entre Dios y el Diablo, ganó el primero?

Comentario:
Si con "La Catedral del mar" ha funcionado una historia sobre la Barcelona medieval ¿por qué no alargar la época histórica hasta nuestros días? Para ello necesitamos inventar un protagonista que no se muera, pues ala, un vampiro, pero por favor, que sea bueno y mate sólo por compasión. La idea es buena, y aunque el argumento chrirría en algunos puntos, el libro se lee de un tirón y de pasada te enteras de algunas curiosidades relacionadas con la historia de Barcelona.